Casino UNIVERSAL Manlleuense

Anterior Índex Següent

Fundat el dia 17 de març de 1883. No ha estat possible trobar l’adreça de la seva seu, però segons el segon article del seu reglament, “el Casino ocupará un local lo mas céntrico posible y bastante espacioso para el objeto a que esta destinado”. Tenia com a finalitat, l’esbarjo, el ball i el teatre amateur pels seus associats i familiars d’aquests. Tot i que el ball i el teatre estava dividit en dues seccions diferents.

Aquesta societat feia quatre balls anuals que estaven repartits per Festa Major, Pasqua Resurrecció, Nadal i Carnestoltes. A part de les quatre actuacions esmentades si se’n volien fer d’altres, aquestes anaven a càrrec dels socis que haguessin fet la proposta i havien d’estar sempre aprovades per la junta directiva.

Pel que fa als socis. Per entrar com a soci era indispensable ser major de 15 anys i tenir una bona conducta. També era imprescindible tenir feina, viure a Manlleu i ser proposat per dos socis. Un cop posat el nom, cognom, domicili i professió del l’aspirant a soci en el local de la societat, si no hi havia cap oposició, la junta directiva aprovava l’ingrés. La quota a pagar d’entrada era l’import de les mensualitats corresponents des de la inauguració de la societat fins a la data de l’ingrés del soci, sempre que el soci ingressés a la societat i no fes més de dos anys que aquesta havia estat inaugurada. En cas contrari, si feia més de dos anys que la societat havia estat inaugurada l’entrada a pagar era de 6 pessetes i una quota mensual d’1 ral de billó a part de 8 *maravedisos mensuals per les despeses del coro, que tenia l’obligació de donar un concert anual, que s’esqueia sempre en el dia 16 d’agost al matí. Un soci perdia tots els drets i era expulsat si deixava de pagar 3 quotes o simplement per tenir una mala conducta.

Pel que fa a la directiva, estava formada per un president, un vicepresident, un tresorer, un comptable, un secretari i dos vocals. Els càrrecs, com la majoria de societats, eren obligatoris i totalment gratuïts o sigui que els directius no cobraven per la feina que feien dins la societat. Però si un membre era reelegit i no feia més de dos anys que havia format part de la junta, aquest hi podia renunciar. La junta es renovava per la meitat cada 3 anys i els primers a renovar-se eren el vicepresident, el comptable i el vocal més jove. Després successivament s’anava renovant la resta de la junta cada tres anys. Cal dir que la primera renovació es va fer el 1886.

Pel que fa a les juntes generals, es dividien en ordinàries i extraordinàries. Les ordinàries es celebraven cada any pel mes de desembre i la seva finalitat era la d’aprovar els comptes, aprovar les proposicions fetes per la junta i procedir si era el cas en la renovació de la junta.

En canvi, les juntes extraordinàries es celebraven sempre que la convoqués la junta directiva o la quarta part delscasinouniversalsocis, i no podia expressar-se cap altre tema que no fos en convocatòria. Pel que fa a les juntes generals, tant les ordinàries com les extraordinàries, quan un soci pel motiu que fos s’exedia i utilitzava formes considerades no correctes, el president li donava un toc d’atenció. Però si aquest no feia cas, se li retirava la paraula. Cal dir que les votacions per regla general, es feien així: a peu dret els que estaven a favor i asseguts els que estaven en contra. Però si hi havia un mínim de cinc socis que ho demanaven es feien nominals i si eren deu socis que ho demanaven les votacions passaven a ser secretes.

El Casino va desaparèixer el 26 de desembre de 1891, i segons un document a l’Arxiu Municipal el Casino Universal es dissol per culpa de la crisi del ram tèxtil que pateix la vila, i amb les conseqüències que això comporta, molts dels associats no poden pagar a les quotes, i molts altres es donaven de baixa per marxar a d’altres poblacions en busca de feina, i per aquest motiu la societat no pot costejar les despeses. Amb la venda dels seus efectes, es varen pagar els deutes (cal recordar que a finals del segle XIX la crisi que patia la població va portar a moltes empreses a treballar només tres dies a la setmana).

No s’ha trobat cap document que indiqui el nombre de socis.

*Maravedís: moneda existent des de l’època medieval fins a finals del segle XIX. A finals de segle XIX, 34 maravedisos equivalien a 25 cèntims de pesseta.

Bibliografia: Xavier Gaja

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *