Centro PAJARIL de Manlleu

Anterior Índex Següent

Quan es parla del Centro Pajaril es parla de l’entitat que més anys fa que té activitat a Manlleu ja que encara continua amb la seva tasca després de ser fundada el 15 d’octubre de 1858. Aquesta entitat, que va ser reformada el 7 de juny de 1899, en els seus inicis estava domiciliada al carrer del Pont 68 i tenia com a finalitat l’esbarjo i el divertiment dels seus associats, mitjançant concursos d’ocells i exposicions. També tenia amb un cafè com a seu social. Tot i ser una societat ocellística, disposava també d’una secció de pescadors de canya, que celebraven una festa anual, sempre depenent dels fons que tinguessin a la caixa, festa que organitzava la junta en una reunió general. Pel que fa a les exposicions i els concursos d’ocells, hi podien participar tots els socis del centre que ho volguessin. Fins i tot s’acceptaven els membres de les altres poblacions que fossin socis d’altres societats ocellístiques.

Pel que fa als socis, per poder entrar a formar part del centre era imprescindible tenir un ofici o una carrera i ser major de 15 anys. També s’havia de ser proposat per un soci i aquests estava obligat a pagar la quota d’entrada si el nou soci no feia efectiu l’import pel dret d’entrada en un termini d’un mes. Els socis estaven obligats a complir totes les normes, en cas contrari aquests que incomplien les normes quedaven totalment exclosos, exceptuant que no presentessin una excusa convincent a la junta directiva.

La quota d’entrada al centre era de tres pessetes si l’individu volia entrar al centre quinze dies abans que hi hagués alguna exposició. La quota anual era de tres pessetes, que es podien pagar en dos terminis, en què el primer vencia el 30 de març i el segon el 30 de setembre. Si un soci no pagava o s’endarreria massa d’un venciment, podia sercentropajaril expulsat, encara que podia tornar a ser admès si pagava l’endarreriment i una entrada de dues pessetes com a sanció. També podien ser exclosos aquells socis que en un concurs presentaven un ocell que no fos seu i el propietari de l’ocell no fos soci del centre. L’escarni religiós i les discussions polítiques també eren motiu d’expulsió. En aquest cas, si un soci era expulsat, no podia entrar a formar part del centre fins passats dotze mesos i la junta en una reunió general, en votació secreta, determinava si el soci podia tornar a ser admès passat el temps establert.
    
Pel que fa a la junta, estava formada per un president, un vicepresident, un tresorer, un comptable, un secretari i dos vocals. Els càrrecs eren obligatoris i totalment gratuïts, i tenien una durada d’un any. Els socis podien demanar una reunió general sempre que ho demanessin un mínim de deu socis que estiguessin al corrent dels pagaments. En aquest cas la junta estava obligada a celebrar una junta general.

La gent de fora que venia a viure a Manlleu, podia freqüentar el centre durant un temps màxim de tres mesos. Passat aquest temps, havien de ser socis si volien seguir freqüentant el centre. Quan un soci anava a viure fora de Manlleu durant una temporada, havia de formular un notificació per escrit per tal de poder ser admès sense cap càrrec a la tornada.

El centre no es podia dissoldre si no hi estaven d’acord les quatre cinquenes parts dels socis, i en cas d’arribar en aquest punt, els objectes, mobles i els fons de què disposava la societat anirien repartits entre els socis que estiguessin al corrent dels pagaments.

Per l’agost de 1898, el centre tenia 101 socis, actualment (el 2003) té uns 170 associats.

* les normes d’aquesta societat estan regides del 1899

Bibliografia: Xavier Gaja

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *