Cooperativa POPULAR OBRERA MANLLEUENCA

Anterior Índex Següent

Fundada el 17 de febrer de 1934, estava domiciliada al carrer del Pont 65 i 67. Tenia per finalitat, tal com diu l’article 2n dels seus estatuts, “Proporcionar als seus socis els avantatges del cooperativisme, procurant-los-hi el major benestar possible, utilitzant com a mitjà inicial, la compra, venda, fabricació i transformació de tota mena d’articles que puguin ésser consumits pels associats”. El nombre de socis era limitat tot i que perquè la cooperativa funcionés n’hi havia de haver un mínim de 100.

Aquesta societat, tenia una moneda pròpia anomenada Moneda social, moneda que servia per poder fer les compres dins de la cooperativa. Un motiu de l’existència d’aquesta moneda podria ser l’intent d’evitar el frau per tal que els individus no socis no poguessin beneficiar-se del productes de la societat. Els socis, també estaven obligats cada dissabte a fer el canvi de moneda ja que si un soci estava 3 dissabtes seguits sense complir aquests requisits podia ser exclòs de la societat. Els socis disposaven d’un fons individual dins la cooperativa i no podien proveir-se de més quantitat del que disposaven en el fons individual.

Pel que fa als socis, per poder entrar a formar part de la cooperativa, era copcatobreimprescindible ser obrer, i tenir més de 16 anys. S’havia de presentar una proposta d’ingrés a la junta que fos avalada per dos membres. La junta posava el nom del sol·licitant a la taula d’anuncis de la societat durant vuit dies i un cop passats aquests, si no hi havia cap informe desfavorable, el soci quedava automàticament admès. En cas contrari, era la junta qui prenia la decisió, i un cop acceptat a la cooperativa, el futur soci havia de fer efectiu el dret d’entrada que era 25 pessetes i una quota setmanal d’1 pesseta. També s’havia d’aportar en concepte de fons individual una quantitat mínima de 350 pessetes, que s’havia d’abonar amb un termini màxim de tres anys. Els excedents de la quantitat mínima podien ser retirats pel seu titular en cas de necessitat sempre que s’avisés amb antelació. O sigui que per treure fins a 100 pessetes s’havia de demanar un dia abans. Si la quantitat era de 500 a 1000 pessetes era necessari demanar-ho amb 10 dies d’antelació i si la quantitat era de 1000 a 5000 pessetes es necessitaven 15 dies d’antelació. El soci estava obligat a proveir-se dels productes de la cooperativa amb un import mínim de 750 pessetes anuals.

Els socis podien ser multats per cometre faltes i ser exclosos de la cooperativa per incompliment dels estatuts, cometre faltes greus o simplement per desprestigiar la cooperativa fomentant la discussió entre els seus membres. Quan un soci creia que era expulsat de forma injusta, podia apel·lar a la Federació de Cooperatives de Catalunya, per tal que un cop examinat el tema aquesta dictaminés una resolució.

Pel que fa a la junta, estava formada per un president, un vice-president, un secretari, un tresorer, un comptable i dos vocals i al contrari que les altres societats, en que els càrrecs eren obligatoris, en aquesta cooperativa eren totalment voluntaris o sigui que per poder presentar-s’hi s’havia de fer llistes igual que els polítics a les eleccions, i les votacions es feien mitjançant una reunió extraordinària. En cas d’empat entre dues candidatures, la junta estaria formada per la meitat dels membres de cada candidatura. L’única condició era que només hi podien formar part els socis majors de 23 anys. La Junta es renovava per la meitat cada dos anys, i tan sols podien ser reelegits una vegada. També havia de reunir-se setmanalment i per tal de poder prendre un acord era necessària l’assistència de la meitat més un dels components.

Aquesta Cooperativa, també disposava d’una mútua que depenia de la mateixa cooperativa i que els mateixos socis mantenien mitjançant una quota setmanal de 10 cèntims de pesseta. Els drets de la mútua consistien a beneficiar els associats que estiguessin malalts o necessitats, amb la meitat del consum setmanal que el soci haviafet a la cooperativa durant les darreres setmanes. Els pagaments es feien amb moneda social. Cal esmentar també que la mútua tenia contractada un servei de clínica i consultori mèdic que del qual es podien beneficiar els socis. També hi tenien benefici els seus familiars sense excepció.

Pel que fa als drets de la mútua de la cooperativa, els socis que per la seva malaltia creien que tenien dret a la invalidesa, havien de sol·licitar-ho per escrit i justificat per un facultatiu. Només es consideraven invàlids aquells que no podien treballar per culpa d’una paràlisi general, ceguesa o que un accident els impossibilités treballar. Els jubilats majors de 65 anys i amb una antiguitat de 15 anys a la cooperativa, també tenien dret a un subsidi i en cas de defunció els hereus més pròxims cobraven 50 pessetes del fons de la mutualitat. Si al cap d’un any aquestes no eren reclamades, passaven a formar part del mateix fons.

La cooperativa tant sols és podia dissoldre si no reunia el mínim de socis o per acord de l’assemblea general, un cop feta la liquidació els fons anaven a passar en obres culturals o benèfiques.

No ha estat possible trobar cap document que indiqui la data de la seva dissolució.

Bibliografia: Xavier Gaja

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *