El Pont de can Moles

Abans de construir-se el pont que avui coneixem per pont de Can Moles, conegut des de l’època dels romans, els vilatans que volien entrar a la vila manlleuenca ho havien de fer mitjançant unes passeres de fusta que hi havia hagut a l’alçada del Fugurull, tot just on a l’altre costat del riu hi ha el camp de futbol. Val a dir, però, que l’amplada del riu no tenia res a veure amb l’amplada que té ara, ja que anteriorment aquesta zona era molt més planera i el riu tenia un cabal quatre vegades superior al d’ara.

No va ser fins al 1396 que es va creure convenient unir l’estret camí que portava de Vic cap a Manlleu. La necessitat de millorar la comunicació entre Manlleu i els pobles veïns va portar el veïnatge manlleuenc a fer aportacions desinteressades i donatius per tal d’iniciar l’esperat pont. Així doncs, el 1396, el conegut pont i principal artèria d’entrada a la vila manlleuenca es va començar a construir, tot i que no va ser fins al 1437, segons uns, i 1460, segons d’altres, que es va donar per acabat.

El primitiu pont tenia una amplada que amb prou feines arribava als dos metres d’amplària de camí. Feia poc menys de tres metres si hi sumem les parets d’obra que feien de barana amb una gruixària de mig metre cada una. Aquestes parets estaven protegides per uns pilons de pedres que al mateix temps feien de guarda-rodes.

Amb el pas del temps el pont de can Moles ha patit diverses modificacions. La causa principal d’aquestes modificacions no han sigut altres que la creixença demogràfica, a principis del segle XX. Més concretament, el 1908, s’hi feren unes de les obres de reforma més importants, ja que es decidí eixamplar la superfície, que va passar de tenir poc menys de tres metres a tenir-ne vuit, i es van reemplaçar les parets de pedra per una barana de ferro. Amb aquesta millora el pont va mantenir la seva construcció fins al fatídic dia 4 de febrer de 1939, en què, en temps de Guerra Civil, les tropes franquistes varen dinamitar el pont i el destruïren parcialment. Un cop acabada la guerra, quan els manlleuencs es començaven a recuperar dels difícils temps que havien viscut, l’any 1940 s’esdevé l’aiguat. Durant divuit mesos el pont va romandre tancat al pas, i els vilatans que volien desplaçar-se cap a Vic, i a l’inrevés, havien de donar la volta per Roda de Ter. No és fins per la Festa Major del 1941 que el nou pont és inaugurat. Amb la reconstrucció, s’aprofita per eixamplar-lo un parell de metres més i passa a ser de deu metres d’amplada. Es decideix suprimir la darrera arcada per tal d’anivellar el fort pendent que hi havia en la unió entre el pont i el carrer del Pont.

Val a dir que el pont porta el nom de Can Moles per la centenària casa que hi ha just a l’entrada del pont, a l’esquerra.

Bibliografia: Xavier Gaja i Colomer

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *