El Pont del Tren

No va ser fins al 1879 que el tren va arribar a Manlleu. Fou una millora molt esperada pels manlleuencs, ja que abans de la seva arribada, els manlleuencs que volien desplaçar-se cap a la capital catalana havien d’anar primer cap a Granollers amb tartana i allà agafar el tren, i seguir el trajecte fins a Barcelona. Això comportava un viatge d’unes 5 hores d’anada i 5 hores més de tornada. A causa de les mancances d’aleshores, l’edifici de l’estació no va ser construït fins al 1882, tres anys desprès de la inauguració de la línia. La distància que hi havia entre l’estació i el poble va fer que el 1882 també s’inaugurés la carretera de l’estació, un camí que avui coneixem com el carrer de Santiago Rusiñol. Ja cap a principis del segle XX, i per millorar el servei, els propietaris de les fondes varen posar al servei dels seus clients uns carruatges tirats de cavalls. Aquests carruatges van ser substituïts per una línia municipal d’autocars, a principis dels anys quaranta, que feien el trajecte de la Plaça a l’estació, i viceversa.

L’arribada del tren a Manlleu el 1879 no va passar desapercebuda. Prova d’això fou que entre el 1920 i 1930 l’estació manlleuenca va assolir el període màxim d’explotació en facturar-se de 600 a 700 vagons de mercaderies. En aquestes mateixes dates, concretament el 1929, es va electrificar la línia ferroviària.

Bibliografia: Xavier Gaja i Colomer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *