Esquirol a Manlleu

Anterior Índex Següent

Cap a principis del segle XIX, quan els traginers que anaven de Vic a Olot passaven per Santa Maria de Corcó, aprofitaven per dinar al petit hostal que hi havia a l’entrada del poble, on actualment hi ha la masia el Perai. En aquell hostal, tot just a l’entrada, hi havia una gàbia, amb un esquirol dintre. Quan els traginers feien la ruta, varen fer típica la frase “pararem a dinar a l’hostal de l’esquirol”.

No va ser fins a l’any 1852 quan un empresari tèxtil de Manlleu, en veure que no li sortien els comptes, es va veure obligat a demanar als seus treballadors si estaven d’acord a abaixar–se el sou fins que arribessin temps millors. Davant la negativa dels treballadors manlleuencs, aquest fabricant no va tenir altra opció que anar cap a Santa Maria de Corcó, on també hi havia telers a buscar la mà d’obra a millor preu. Els corconencs no hi varen posar traves i varen estar d’acord amb les condicions exposades per l’industrial manlleuenc i varen acceptar el treball per un sou més baix del que cobraven els telers manlleuencs.

Va ser aleshores quan els treballadors manlleuencs, en un to despectiu, varen dir “el que nosaltres no hem volgut fer ho fan els esquirols”.

És a partir d’aquí quan neix aquesta paraula coneguda mundialment quan ens referim als trenca vagues.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *