FOMENTO MERCANTIL INDUSTRIAL

Anterior Índex Següent

Fundada el 18 de novembre del 1891, el seu primer local social estava situat al carrer Call del Ter, 28. Poc després va passar al carrer del Pont 11. La seva finalitat era defensar i fomentar el comerç i la indústria manlleuenca sense ideals polítics dins la societat. Això feia que la majoria de socis fossin comerciants, industrials i professors liberals. Aquesta societat també era coneguda pel renom d’EL GREMI.

Pel que fa als socis, per poder entrar a formar part de l’entitat, s’havia de presentar una proposició avalada per tres associats, i fer constar el nom, cognom, domicili, professió i secció de la qual es volia ser soci. Un cop lliurada la fomentomercproposició al president, aquest la fixava en una pissarra. Passats 8 dies, si no hi havia cap queixa en contra, el soci quedava acceptat. Però si pel contrari n’hi havia tan sols una, el president havia de presentar una proposta a la junta directiva per tal de prendre una decisió. Si tot i així l’aspirant a soci no era admès, aquest havia d’esperar un any per tornar a presentar-se. El dret d’entrada era de 5 pessetes i una quota anual de 5 pessetes. Cal dir, però, que tots els socis que s’inscrivien al moment de constituir-se la societat eren acceptats automàticament i no necessitaven cap requisit per poder-hi entrar. Els socis podien ser expulsats si deixaven de pagar la quota durant un any i no podien tornar a ser admesos fins que haguessin fet efectiu el deute. També podia ser expulsat si ho demanava el delegat, el vocal i les ¾ parts de la secció en què pertanyia el soci. Een aquests cas la junta i consellers decidien el que creien procedent.

Aquesta entitat tenia socis de diferents professions que se separaven per seccions. Cada professió tenia una secció que convocava una junta general per l’octubre de cada any. Les seccions que tenien més de 25 socis, havien de nomenar dos delegats i dos vocals. Els delegats havien de fer-se càrrec de cobrar les quotes trimestralment de cada soci de la secció en què pertanyien. També portaven el registre d’associats i els fons de la seva secció.

Els càrrecs de delegat i vocal de cada secció tenien una duració d’un any. Era sempre obligatori complir el càrrec encara que si l’individu era reelegit, aquest hi podia renunciar.

Cal fer esment que aquesta societat tenia socis d’honor. Aquests eren els que prestaven serveis a la societat o simplement posseïen capacitats que la junta directiva creia mereixedores d’aquest honor. Per poder obtenir aquesta distinció era necessària l’aprovació de les ¾ parts dels delegats de les diferents seccions de què es componia la societat. La prevalença de ser soci d’honor era que no tenia els deures dels altres socis però sí que tenia els mateixos drets.

Pel que fa a la junta directiva, estava formada per un president i 4 vocals que a la vegada tenien els càrrecs de vicepresident, tresorer, comptable i secretari. Tots els càrrecs eren obligatoris i totalment gratuïts. Pel que fa a les juntes per al nomenament dels càrrecs, el vocal de més edat era el que presidia la reunió quan s’havia de nomenar el president. Anualment entre els dies del 15 al 31 d’octubre la junta directiva posava a disposició dels delegats el balanç de l’estat de comptes.

En cas que a la junta, pel motiu que fos, hi hagués una vacant, aquesta nomenava un delegat per substituir la baixa.

Arribat el cas que la societat s’hagués de dissoldre, era necessari que ho demanés la directiva i les ¾ parts dels delegats. En aquest cas, el president convocava una junta general a totes les seccions i si hi estaven d’acord les ¾ parts de tots els socis que formaven la societat, tots els béns de la societat serien subhastats públicament per tal de pagar els possibles deutes contrets. Un cop liquidats els deutes, els fons serien repartits equitativament entre els seus associats.

El Fomento Mercantil Industrial es va dissoldre el 14 de desembre de 1926, per tornar-se a fundar el 26 de febrer de 1951 moment en què va passar a tenir el local social al carrer de Sant Jaume 6.

El Fomento Mercantil es va dissoldre el setembre de 2003.


El 1898 tenia 100 socis.

Bibliografia: Xavier Gaja

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *