GERMANDAT DE SANTA MARIA DE MANLLEU

Anterior Índex Següent

Fundada el 5 d’agost del 1912, estava domiciliada en una de les fàbriques que tenia el senyor Joan Rifà i Munt, concretament al carrer Vendrell. Aquesta Germandat es va fundar per tal d’ajudar els treballadors de la mateixa fàbrica, en cas de malaltia, tot i que els treballadors no estaven obligats a afiliar-s’hi.

Pel que fa als subsidis, els socis que queien malalts, eren visitats de forma gratuïta per un facultatiu que pagava la Germandat i els convalescents cobraven un subsidi diari entre les 2,50 o 1,25 pessetes segons la quota que pagaven. A partir del tercer mes de malaltia el subsidi es reduïa a la meitat i al sisè mes es reduïa a una quarta part fins a arribar a la total recuperació. Tot així, per tenir dret a subsidi després dels 6 mesos, era necessari que hi hagués un mínim de 40 socis i un mínim de 1.000 pessetes de caixa. En cas contrari, tenien preferència a subsidi els malalts de menys de 6 mesos. En cas de defunció, els hereus rebien una sola paga entre les 20 i 40 pessetes per part de la Junta, per tal de costejar sepeli.

Pel que fa als socis, tant hi eren admesos els homes com les dones que treballessin a la fàbrica del senyor Joan Rifa i Munt, en edats compreses entre els 16 i 40 anys, que gaudissin d’una excel·lent salut. També s’havia de presentar una sol·licitud avalada per dos socis que estiguessin al corrent de pagaments. Els treballadors que entraven nous a treballar a la fàbrica podien ser admesos a la Germandat encara que aquests quedaven en observació durant 5 mesos, per tal que a l’entrada a la Germandat no patís cap malaltia crònica.

Les quotes setmanals es feien efectives cada dissabte, en presència d’un membre de la junta i un delegat, i no podien ser socis aquells obrers que vivien a més de 6 km. de la vila. Perdien el dret a subsidi aquells socis que estaven descoberts de la quota setmanal.

Pel que fa a la Junta, estava formada per un president, un vicepresident, un tresorer, un comptable, un vocal, un secretari i vicesecretari, La junta nomenava 2 infermers. Pel que fa a l’elecció de la Junta, cada dos anys es renovavafcasrifa mitja, junta exceptuant els infermers, la renovació dels quals era anual. Els càrrecs eren obligatoris, encara que si a mig mandat un membre de la Junta Directiva pel motiu que fos havia de deixar el càrrec, aquest quedava vacant fins al segon diumenge de gener, data en què es celebrava la Junta General per tal d’aprovar l’estat de comptes de la Germandat. Estat de comptes que els socis tenien a la seva disposició 8 dies abans. Els acords s’havien de prendre per majoria absoluta, i en cas d’empat, era el president el que prenia la decisió definitiva. Cal remarcar que per poder ser membre de la junta era necessari ser major de 20 anys i portar un mínim 6 mesos com a soci de la Germandat.

En cas de dissolució de la Germandat, estava previst que una tercera part dels béns, anessin a parar a l’Hospital de Manlleu. La resta s’havia de repartir a proporció entre els socis segons les quotes que pagaven. Si la dissolució fos per culpa del tancament de la fàbrica, llavors els béns serien repartits a prorrata entre els socis.

Aquesta Germandat es va dissoldre el 4 de gener de 1920.

Bibliografia: Xavier Gaja

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *