Hermandad DE NUESTRA SEÑORA DE LOS DOLORES de la Villa de Manlleu

Anterior Índex Següent

Fundada el dia 22 de març de 1846, tot i que els estatuts no es varen aprovar fins al 10 de juliol de 1888, en què varen ser presentats al Govern Civil de Barcelona el dia 30 de juliol de 1888. Estava domiciliada al carrer del Pont número 27; tenia com a finalitat l’ajuda subsidiària amb medicaments i compensacions en metàl·lic per als socis que queien malalts. Era de caràcter benèfic. La majoria dels socis eren obrers tot i que també hi havia algun propietari considerat de classe mitjana.

Aquesta germandat celebrava cada any una festivitat religiosa en honor a la Verge dels Dolors, patrona de la germandat, i al dia següent de la festivitat, celebrava una missa rèquiem per a l’etern descans dels socis difunts. Cal manifestar que cada associat en pagava un *ral de billó per tal de costejar les despeses de la festivitat.

Pel que fa als socis, el nombre era fixat per la junta directiva amb l’acord de la junta consultiva i per poder entrar com a soci de la germandat era indispensable ser veí de la població, viure dins del terme municipal de Manlleu o que com a mínim fes un any que es visqués dins el terme municipal. Era imprescindible també ser baró de 18 a 40 anys, tenir una bona conducta segons prescriu la religió catòlica i gaudir de bona salut, en cas contrari si algun dels associats admesos patia algun mal que havia amagat en nsdoloresentrar a la germandat, quedava automàticament expulsat sense dret a reclamar les quotes que anteriorment havia pagat. També es podia expulsar de la societat aquell soci que s’endarreria al pagament de la quota i si un cop avisat arribava el 30 de juny i no havia fet efectiu els endarreriments. Els socis expulsats per aquest motiu podien tornar a entrar a la societat si ho sol·licitaven abans de dos mesos després de ser expulsats i sempre que paguessin l’endarreriment. El dret d’entrada era de 3 pessetes si el futur associat tenia entre 18 i 29 anys, i de 5 pessetes si tenia entre 30 i 40 anys. La quota mensual a pagar era d’una pesseta independentment de l’edat.

Els socis quedaven exclosos temporalment de la germandat si marxaven voluntàriament o obligatòriament al servei militar, i en tornar no havien de fer efectiu el dret d’entrada.

Pel que fa a la junta directiva estava formada per un germà major, un clavari, dos comptadors, quatre infermers, un secretari, i un andador. Excepte el secretari tots els altres membres de la junta eren nomenats per votació popular i per a poder ser membre de la junta era indispensable saber llegir i escriure. La junta era renovada al meitat cada mig any i els càrrecs eren gratuïts, excepte el secretari i l‘andador que cobraven una petita retribució; i eren obligatoris a excepció de si l’escollit tenia més de seixanta anys o si encara no feia més de 3 anys que hagués ocupat un càrrec a la junta.

A part de la junta directiva, hi havia una junta consultiva que estava formada pels nou socis més antics de la germandat i aquesta era renovada cada 2 anys. Aquesta junta es reunia com a mínim un cop a l’any per tal d’estar al dia dels comptes de la germandat.

Pel que fa als subsidis dels malalts era de 4 *rals de billó diaris dins un termini de 4 mesos. Els socis que estaven malalts durant més de la data esmentada, passaven a la categoria d’invàlids, i cobraven 1 pesseta diària, que es començava a pagar a partir del 3r dia que el malalt presentava la baixa a l’infermer de la germandat. Si arribava el cas de que un soci es moria dins les 48 hores de posar-se malalt, la família cobrava vint-i-cinc o deu pessetes segons els casos. Cal remarcar també que les medicines i sangoneres receptades pels facultatius de la societat eren totalment gratuïtes per a l’associat i advertien que no es consideraven medicines les gasoses, les aigües carbòniques i l’aiguanaf. En canvi, sí que es considerava medicinal l’aigua mineral. Quedaven excloses del subsidi, les malalties adquirides voluntàriament, les manies, demència o esdeveniments perillosos, a excepció que aquest fos per un motiu o obra de caritat.

Com a nota anecdòtica cal destacar que els malalts que havien estat operats, no podien sortir de Manlleu i solament podien sortir a passejar a les hores fixades per la germandat, que eren de les 9 del matí fins a les 5 de la tarda. Això es feia per tal d’evitar que el convalescent es passés el temps a les tavernes.

Un document de l’Arxiu Municipal assenyala que el 1924 hi havia 265 socis que sabien escriure i llegir. Suposem que n’hi havia més, ja que aquest document tan sols fa referència als associats majors de vint-i-cinc anys.

No ha estat possible trobar la data del dia que es va dissoldre la germandat.

El 1898 tenia 507 socis.

 *Ral de billó: moneda d’argent, datada des de l’època medieval fins a finals del segle XIX. A finals de segle XIX un ral de billó equivalia a 25 cèntims de pesseta.

Bibliografia: Xavier Gaja

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *