Justos per pecadors

Anterior Índex Següent

Ja parlem d’uns quants anys enrere, a la vila manlleuenca, hi havia un pintor que tenia la reputació de no tenir massa bon caràcter. El cas és que un dia va haver d’anar a una casa a fer una feina i pel motiu que fos va haver de fer-se càrrec del seu fill que no tenia més de deu anys. Ell tot decidit es presenta a la casa del client amb el seu fill com a ajudant. Mentre el pare feia la seva feina, el fill corria per allà, distraient-se i fent passar l’estona com podia. Quan tot plegat va veure que el seu fill es distreia posant les mans a la paret que acabava de pintar. En veure això el pare va agafar tal empipament que va començar a escridassar el seu fill. Aquest, escapant-se del pare va sortir de la casa tot corrent i el pare darrere seu cridant pels carrers de la vila. Al veure que el vailet corria molt més que no pas ell, , va desfogar-se donant un bon mastegot al primer nen que va trobar pel carrer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *