La Cobla d’en Serra

Anterior Índex Següent

La Cobla d’en Serra, una colla anterior a la Penya Trukoff, era una colla de vuit amics que es dedicaven a cantar caramelles i corrandes amb unes lletres del més iròniques sobre l’actuació municipal. Tot i que cap d’ells no en sabia ni un flocall de música anaven equipats amb tres trompetes, un fiscorn, un trompetí, un trombó, i un bombo amb uns grans plats. Entre els membres més destacats hi figuraven en Quelet, en Manyona i en Serra. Aquest darrer que era borni en fou el principal propulsor. D’aquí es deu el nom de la Cobla. Entre setmana eren unes persones d’allò més exemplars, i només en arribar al cap de setmana es transformaven per complert. Tot ells provenien de bona família i la majoria tenien l’ofici de filadors. Eren molt catòlics fins al punt que alguns d’ells, quan després d’una actuació arribava amb una quantitat d’alcohol superior a la que el cos pot aguantar, es posaven a resar al peu del llit. Afeccionats al beure i a la ironia, per Pasqua, quan havien d’anar a cantar caramelles, es reunien a la Cantina o a Can Titella, que aleshores havia sigut una fonda, i es posaven fins al capdamunt amb el menjar i el beure. Hi ha qui assegura que s’havia sentit a dir que alguna vegada havien menjat gat, de fet els membres de la Cobla sempre deien que el gat era més gustós que no pas el conill.

A altes hores de la nit quan havien acabat de cantar caramelles, quedaven en una hora en concret per reunir-se tots junts de nou, ja que amb una quantitat de vi superior a la que el cos els permetia aguantar, feia que cadascú anés pel seu compte. Uns anaven per una banda i els altres per una altra. La manera que tenien per avisar que havia arribat l’hora de retrobar-se era ben peculiar. El lloc de retrobament era la font del Molinot, a l’altra banda del riu Ter. El membre de la Penya que tenia més “seny” era qui es dedicava a tocar el fiscorn des de la font del Molinot. No cal dir que amb el silenci de les altes hores de la matinada feia que se sentís des del poble. La gent que encara estava desperta deia: “mira, els de la Cobla d’en Serra ja s’estan buscant”.

Una altra de les sortides que tenien consistia a dir que se n’anaven de vacances a sota el pont del tren de Manlleu. Allà s’hi passaven uns dies a l’estiu, en què muntaven unes casetes fetes de llençol, uns estenedors i es banyaven al riu. Quan necessitaven provisions s’acostaven al poble amb un carretó de fusta a buscar la vianda necessària per acabar de passar els dies. D’aquesta manera deien que passaven les “seves” merescudes vacances.

Cap a finals dels anys 40 va morir en Quelet, darrer membre de la cobla els Serra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *