La Penya Trukoff

Anterior Índex Següent

Parlar de la Penya Trukoff és parlar d’humor, sàtira i patriotisme. Aquesta penya era un col·lectiu de joves que promovien activitats culturals i de defensa de la llengua catalana. Va existir entre el 1942 i 1947. Bé que es podria merèixer un capítol a part d’aquest llibre ja que la quantitat d’anècdotes viscudes és innombrable. Tot i així, només posarem les més curioses.

Aquesta Penya estava formada per una colla d’uns quaranta amics del teatre, l’esbarjo i el sentit de l’humor. Una colla que era seguida per diferents manlleuencs. Els membres més actius eren Josep de Can Viñas, Joan Riera (Llaterada), Sabatés, Masramon (el Moreno), Salarich, Arbat, Lluis Pou i Solà, Josep Parés, Joan Camps (Non Gran), Enric Solà, El Ros, El Tranquil, Ernest Soler (Peres), Masdeu, Vicenç Montañez, Nicanor Solà, Espadaler, Josep Suriñach, Ramon Camps (Non Petit), J. Jofre Cabrera, Joan Puig, Josep M. Pla, Tañá (manyà), Albert Rodellas, Manel Rodellas, Ramon Puig, Verdaguer, J. Ros Triola, Santi Ausiró (el Terrisser), Angel Vilaró, Pere Riera (Fleques), Julián Las Heras, Lluis Aguilar (Tetus), Ton Prat (Ton Negre), Joan Viñas, Quico Viñas, Ramon Pujol, Armand Quintana (Tori Petit), Adjutori Quintana (Tori gran), Emili Caballeria de les Canyes, Benido Solà, Joan Arboix (nyecs), Jaume Sanglas, Gaspar de Ca l’Eduardo, Basegaña, Lluis Giberta, Narcis Giberta i Mundet entre d’altres.


C
apitanejats per Vicente Montañez, al qual anomenaven el Doctor Trukoff. Nom que se li deu al fet que uns quants amics de Vicente Montañez varen proposar-li fer una sessió d’hipnotisme, una sessió “trucada”. D’aquest nom naixia i es batejava aquesta coneguda colla manlleuenca. Aquesta actuació d’hipnotisme i màgia va venir arran d’una actuació que va fer El Maestro Alba, al Teatre Edison. En la seva actuació, el Maestro Alba, en la seva funció, va cridar una persona de Manlleu que es trobava entre el públic i que li feia de còmplice, ja que prèviament havien preparat els trucs a la Fonda Torres. Els integrants de la Penya Trukoff no varen dubtar ni un moment a anar a parlar amb aquest manlleuenc per tal que els expliqués tots els trucs que li havia fet el Doctor Alba.

Un cop apresos aquests trucs, els Trukoff es varen reunir entre ells dient-se, “d’aquesta manera nosaltres també podem fer-ho” i així va ser. Varen venir 3 actuacions de màgia i d’hipnotisme, 2 de les actuacions varen ser al ja desaparegut cine de “Can Garcia” i l’altre a l’Hospital de Manlleu. Els seus còmplices en els trucs de màgia eren un matrimoni de la vila.

La seva primera actuació va ser l’esmentada sessió d’hipnotisme. Vicente Montañez va sortir a l’escenari vestit amb un frac, un turbant i una diadema, tot representant que venia del llunyà país de Birmània. El seu encobridor era en Camps, que feia d’hipnotitzat i havia d’endevinar el que portaven a les bosses diferents senyores del públic. Com s’ha comentat anteriorment la sessió estava trucada.

A partir d’aquesta primera sessió la cosa es va anar animant i en varen venir d’altres, que ampliaven el seu repertori en actuacions teatrals. És a partir d’aquí que passarien a ser actors de comèdia amateur al Teatre Edison a la plaça i al Cine Garcia del carrer del Pont. Una de les comèdies que va tenir més èxit (ens diuen que mai s’havia vist una sala tan plena de gent per veure una obra de teatre a Manlleu; fins i tot ens comenten que hi havia gent dreta) va ser la de “D. Cuan Tanorio”, una versió satírica de Don Juan Tenorio. El que més recorden els nostres avis és la imatge del Non, un home baixet i amb gepa vestit de Doña Inés. No feia falta que pronunciés cap paraula ja que només de veure aquella imatge feia que les rialles se sentissin per tots ela racons del teatre. Aquesta obra va ser representada el dissabte 9 de novembre de 1946, i l’objectiu no era altre que fer burla a l’idioma oficial que es parlava aleshores, a causa de la prohibició de parlar el català que hi havia a l’època. Segons la Penya, l’obra va ser escrita en un català “dissimulat” de l’espanyol. Posem un exemple d’una part d’una nota del cartell publicitari “Dabido a la gruesa astensió da la uebra, suelamiente se haserán los quatro premieros actos, pues si los hasiéramos todos, los actores sa quensarian muy y plegaríamos massa tart. Las quediras sarán numaradas. La taquilla asterá obierta al publico los dias 7 y 8 de 8 a 10 de la nocha y el dia 9 una hora abans da cumensar la funsión”.

Altres activitats que se’ls atribueix són la cacera de mussols, ballar sardanes a l’inrevés, d’esquena a la rotllana, sessions de cinema els dijous, i cantades de caramelles amb les lletres en to humorístic. Quan sortien a cantar hi anaven tots amb barret de palla i paraigües. Tot i que ens asseguren que en sabien prou de cantar, ells deien que portaven el paraigües per si fos el cas que les seves cançons fessin ploure.

Tenien un local al carrer del Pont, a tocar al Cine Garcia, on guardaven els estris necessaris per a les seves actuacions, i es reunien cada dia a la Fonda Catalunya, situada a la plaça de Fra Bernadí.

Cal esmentar, però, que tots els beneficis que feien en els seus espectacles anaven destinats a l’Hospital de Sant Jaume. Un cas curiós és que la mare superiora de l’Hospital una vegada no va voler acceptar els diners perquè en una obra que varen fer els Trukoff, hi figurava un rapte a una monja. Els de la Penya Trukoff varen dir-li a la monja que si no acceptava els diners ells mateixos els destinarien, fent disbauxa, en un sopar o en un dinar. Al final, la monja de l’Hospital va acabar acceptant els diners.

HIMNE DE LA PENYA TRUKOFF – 1945

Els nostres lemes són alegria,
caps de setmana, postes de sol,
i molt alegres passem la vida,
som de la Penya, Penya Trukoff.

Visca la gresca, visca la murga,
la cara trista mai li tindrem,
que quan es tracta de fer-ne alguna,
tothom rumia quina en farem, quina en farem.

Els que ens coneixen ens diuen sempre,
que en sou de ximples, prou que ho sabem,
i encara que tots hem passat la quinta,
no ens ha pas sortit el queixal del seny.

Ens il·lusiona la bona teca,
no ens desagrada pas el xampany,
només ens falten mils de pessetes ,
per fer tiberis durant tot l’any.

 I ara escolteu-nos nenes solteres,
som molts que lliure tenim el cor,
si voleu passar la vida alegre,
trieu-lo de la Penya Trukoff.

Música Mossèn Aulet – Lletra Josep Parés i Rota

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *