LLUÍS LLAGOSTERA i CASADEVALL

Anterior Índex Següent

LLUÍS LLAGOSTERA i CASADEVALL va néixer a Manlleu a principis del segle passat; en la seva joventut es dedicà a les feines pròpies de casa seva. El 1821 ingressà a l’Exèrcit Reialista del general Baró d’Eroles on va començar a donar mostres de les seves altes condicions militars.

Participà en diverses accions bèl·liques i aconseguí sobre el mateix camp de campanya el grau de tinent d’infanteria. En restablir-se el govern absolut fou destinat al Regiment de Bailèn on ascendí a capità l’any 1829.

En morir Ferran VII, Llagostera s’uní als carlistes i s’acredità com a militar valent, decidit i aimant de la disciplina. Guanyà l’entorxat de brigadier en derrotar en Alcubles el coronel Buil a qui va fer 400 presoners. Pel març del 1837 en l’atac a Torrevelilla guanyà la creu de 3ª classe de la Reial i Militar Ordre de Sant Ferran, en recompensa a una greu ferida que va rebre aquell dia i que el tingué privat durant cinc mesos. Un cop restablert, fou nomenat comandant general de l’Aragó on prosseguí la seva brillant trajectòria militar al llarg de tota la guerra fins guanyar la faixa de Mariscal de Camp en derrotar una columna portuguesa, a Barratxina, del coronel Durango, pel novembre del 1839.

El general Llagostera tenia un valor molt acreditat per tantes vegades com s’havia posat al front dels seus manats emprenent accions àrdues i temeràries. En tota ocasió donà proves del seu valor i decisió.

Quant a la lleialtat a la causa que va triar n’hi ha prou de dir que el general Llagostera mai no va voler acceptar la treva o pau de Vergara sinó que, expatriat, ja no tornà més al país.

Morí emigrat i obscurament en un poblet de França l’any 1844.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *