No n’hi ha ni per començar

Anterior Índex Següent

Aquell boxejador manlleuenc al qual s’ha fet esment en l’anterior anècdota, sempre presumia que ell practicava la boxa com a esport. Una de les tantes vegades que havia d’anar a la capital catalana a combatre en el campionat català amateur, al presentar-se va veure que el seu rival era un vailet tot esquifit, baix i prim. Al veure’l va dir a l’organització del campionat que no en tindria ni per començar, i l’organització li va respondre : “primer combat i després parla”. La sorpresa va ser que aquell vailet esquifit, baix i prim era tot un nervi. Al començar el combat el manlleuenc va rebre tal pallissa que al arribar a Manlleu anava marcat per a tot arreu i amb la cara feta un mapa. Quan va arribar, els manlleuencs sorpresos per aquella imatge li varen demanar, carai XXXXXXXXX, i això?; Que no deien que era un rival menut? La resposta va ser seriosa, contundent i amb cara de pocs amics “és que ell no anava a fer esport, només anava a picar”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *