Termes i fites de Manlleu

Índex Anterior Següent

Els termes i fites de Manlleu

Abans de descobrir, un per un, els 66 termes que delimiten el municipi de Manlleu, cal descriure les característiques generals d’un terme i diferenciar-ne les seves parts.

Un terme és una fita o vedruna que delimita una extensió de terreny. Està col·locat verticalment sobre terra o roca. La seva forma pot ser rectangular o triangular, tot i que predomina la primera. El seu tamany és variable. L’alçada del seu tronc oscil·la entre els 60 i els 90 cm. En la majoria, cada una de les cares medeix 25×30 cm d’amplada.

Un terme consta de les següents parts:

Base: part que queda sota la superfície terrestre. Medeix aproximadament uns 30 cm. de profunditat i la seva funció és mantenir el terme verticalment.

Tronc: continuació de la base del terme i part visible, constituïda per una fita del mateix tipus de pedra que la base.

Ranura: solc realitzat a la part superior del terme, que indica la direcció de la línia límit entre el terme, l’anterior i el posterior. Segons el Reial Decret de 1889, observant a través de la ranura del terme s’han de divisar l’anterior i el posterior.

Inscripció: número del terme i nom del municipi gravats en la cara que mira a la població que delimita. En cada terme hi ha més d’una inscripció. Normalment n’hi ha una per a cada municipi fronterer, gravada en la cara corresponent.

Inscripció                Ranura                    Tronc
 

Termes i fites de Manlleu

Termes i fites de Manlleu

Vista del terme número 2 per la cara que mira a Torelló

VÈRTEX GEODÈSIC – INSTITUTO CARTOGRÁFICO NACIONAL

Al costat del terme número 17 i en el punt més alt de la propietat de Madiroles, hi ha un dels dos vèrtexs geodèsics del municipi de Manlleu.

El vèrtex geodèsic de Madiroles ens dóna una informació i unes coordenades proporcionades per l’Instituto Geográfico Nacional, tot i que la denominació és revisada per l’Institut Cartogràfic Català. Gràcies als vèrtexs geodèsics de tot el territori, es confecciona la cartografia del país: els mapes i les cartes geogràfiques.

Està format per dues parts: la base, que té una forma rectangular, i el vèrtex pròpiament dit, que és constituït per un pilar de pedra de forma cilíndrica d’un metre d’alçada. En la base del vèrtex hi ha una placa que diu:

 “Instituto geográfico y catastral
Vértice geodésico
La destrucción de esta señal
está penada por la ley”

SENYAL GEODÈSIC – INSTITUT CARTOGRÀFIC CATALÀ

Prop del terme número 33, a la urbanització del Tennis de Manlleu, hi ha el segon vèrtex geodèsic del municipi.
Es diferencia del vèrtex anterior perquè la informació i les coordenades que ens dóna són proporcionades directament per l’Institut Cartogràfic Català. Gràcies als vèrtexs geodèsics de tot Catalunya, anomenats senyals geodèsics per la Generalitat de Catalunya, se’n confecciona la cartografia.

El senyal geodèsic consta d’una superfície rodona, fixada al sòl, d’uns 15 cm. de diàmetre aproximadament. La seva reduïda dimensió en dificulta la recerca. En el senyal hi ha una inscripció que diu:

“Generalitat de Catalunya
Institut Cartogràfic
Senyal Geodèsic”

ELS TERMES DE LA PAGESIA

Al llarg de tot el territori que abasta el terme de Manlleu, hi ha distribuïdes incomptables termes particulars que delimiten propietats privades, grans extensions de terreny i límits entre camps.

Aquests termes, a diferència dels termes que delimiten els municipis, no segueixen una numeració ni tenen un tamany determinat. Hi ha termes de totes les mides i de diferents tipus de pedra, però totes tenen una forma rectangular. No obstant, en general el seu tamany és més petit que el dels termes convencionals.

Els termes de la pagesia no tenen gravada cap inscripció en les seves cares. Una excepció són les grans finques, que en algunes ocasions inscriuen als seus termes el nom de la propietat.

Sobre cada terme hi ha la ranura que també caracteritza els termes del municipi. La ranura ens indica la trajectòria que segueix la línia de divisió entre dues o més propietats. La línia divisòria d’una propietat particular sovint abasta part de dos municipis. Aquest és el cas de Casa Nova de Sanaiàs, que té part de les terres en territori de Torelló i part de les terres en territori de Manlleu.

Els termes de la pagesia manlleuenca constitueixen una àmplia xarxa distribuïda en la seva major part pels afores de la vila.

CONCLUSIONS

 Els objectius d’aquest estudi, tal com he escrit en la introducció, eren conèixer i analitzar l’estat dels termes que delimiten Manlleu, així com descrobrir-ne els seus orígens, la seva localització i la funcionalitat. A més, cal fer referència també als altres senyals i fites de la vila, la majoria dels quals es troben en la trajectòria que segueixen els termes.

Crec que el grau d’assoliment dels meus objectius en el treball és satisfactori. Realment he conegut l’origen de la col·locació dels termes i he après quina és la seva utilitat. He realitzat una anàlisi de cada terme i n’he valorat el seu estat actual. La recerca a peu i en bicicleta dels termes de Manlleu també m’ha portat a conèixer altres fites, que fins avui desconeixia, i, sobretot, a relacionar-me amb persones de la pagesia, és a dir, a formar-me i aprendre dels qui, durant la seva vida, han viscut al costat dels termes.

Actualment la vigència dels termes és la mateixa que fa 110 anys. La seva utilitat s’ha minimitzat, però els propietaris que viuen als afores del centre urbà segueixen regint-se pels termes a l’hora d’establir quina part de la seva propietat pertany a un municipi o a un altre. Cal que ho tinguin present per poder demanar de forma correcta qualsevol tipus de permís.

Al llarg de la recerca dels termes i les fites de Manlleu, he après molts noms de propietats de la pagesia, fets històrics importants per a la vila, vocabulari referent al camp i a la pagesia i expressions típiques. N’és un exemple l’expressió <<quan la collita està a punt de ser recollida>>, que defineix aquest estat d’un camp.

Curiosament, després d’haver consultat diversos llibres sobre la vila de Manlleu i la seva evolució, puc concloure que no n’he trobat cap on apareixi algun text o alguna foto sobre els termes de Manlleu. En cap llibre es fa referència a la delimitació del municipi citant els termes i el Reial Decret de l’agost de 1889.

Tot i la seva vigència, l’estat actual dels termes no és el desitjat. Després d’una recerca i anàlisi exhaustives, he comprovat que dels 66 termes que delimiten Manlleu n’hi ha 10 de desapareguts. Altres estan en mal estat degut al pas del temps i les activitats antropogèniques. I alguns es troben al sòl de forma horitzontal, és a dir, descol·locats de la seva posició inicial.

Aquest treball podria servir per a proposar a l’Ajuntament de la vila de Manlleu que es realitzés la restauració dels termes afectats.

*El treball de termes i fites ha estat realitzat i cedit per la Neus Generó i Boix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *