UNIÓN PROFESIONAL OBRERA de Manlleu

Anterior Índex Següent

Fundada el 30 de juny de 1887, estava domiciliada el carrer del Ter número 12. El 1908, va canviar el domicili social, que va passar a ser a la plaça Bernadí, al segon pis de l’escalinata nord. Aquesta era una societat catòlica sindical ja que, tenia per finalitat, tal com ens indica el segon article dels seus estatuts, “la defensa, fomento, protección i desarrollo de los intereses morales, sociales, profesionales y económicos de sus socios”.

Els seus fundadors varen ser en Juan Serra, José Piella, Jaime Munt, José Matabosch, Juan Masanes, José Redorta, Miguel Aguilar, José Grau, José Vall, Manuel Rifá, Cosme Aguilar, Juan Ausiró, Ramón Masdeu, Juan Portavella, Juan Serrajordi, Francisco sanglas, Pedro Guiteras ii Jaime Crespi. El patrimoni social d’aquesta societat estava format per les quotes dels seus associats i per les herències, donatius i subvencions que rebia la societat.

Pel que fa als socis, per ser admès a la Unión Profesional obrera de Manlleu era necessari ser soci actiu del <<Patronato Obrero>>, ser també presentat per dos socis i ser admès per la junta directiva, a part de complir les obligacions dels estatuts. Les quotes que pagaven els socis eren de deu cèntims de pesseta mensuals. Podia quedar exclòs si deixava de pagar quatre mensualitats, tret que la junta directiva per algun motiu en concret decidís prorrogar el pagament al soci que s’havia endarrerit en les quotes.

Pel que fa a la junta directiva, estava formada per un president, un vice-president, un comptable, un tresorer, dosunioprofobrevocals i un secretari, els quals havien de tenir una edat compresa entre els vint-i-cinc i seixanta anys. Els càrrecs, com moltes altres societats, eren totalment gratuïts i obligatoris. Es renovava mitja junta cada any. Els membres que cessaven dels seus càrrecs podien ser reelegits, però en aquest cas no eren obligatoris fins que havien passat dos anys del cessament. I en cas de que hi hagués alguna cessió, els membres de la junta es feien càrrec de la vacant fins a les pròximes eleccions.


Com a nota anecdòtica direm que el capellà era considerat un vocal nat, i tenia veu i vot a les juntes generals, on cada any, pel mes de desembre, es reunien els socis, per tal d’aprovar els comptes, l’estat de la societat i la renovació dels càrrecs de la junta directiva.

La junta directiva podia convocar una junta general extraordinària si hi havia un cas important que així ho exigia, i simplement perquè ho demanés la meitat més un dels socis.

La Unión Profesional obrera de Manlleu no es podia dissoldre si hi havia un mínim de deu socis que estiguessin disposats a mantenir-la i continuar-la.

En cas de dissolució, estava previst que un cop pagades totes les possibles despeses, i en cas que quedés algun fons, aquests passarien a la societat Montepio <<Patronato Obrero>> i en el seu defecte a la beneficència i a la ensenyança gratuïta de la població.

No ha estat possible trobar cap document que indiqui la data de la seva dissolució.

Bibliografia: Xavier Gaja

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *