Fundada l’11 de marc de 1903. Estava domiciliada al carrer Horta d’en Font 15. Tenia com a finalitat, segons el segon article del seu reglament, “expender al precio corriente en esta villa a los socios de la misma unicamente, las bebidas que se crea necesarias, las que se procurarán al precio mas reducido posible”.
Pel que fa als socis, tot al contrari que les altres societats, aquesta tenia un límit de socis que no podia ser un nombre major de 30. O sigui que per poder entrar com a soci primer hi havia d’haver una vacant. A part també era imprescindible ser major de 18 anys, ser obrer natural de Manlleu, tenir una bona conducta. Un cop complerts aquests requisits, era necessari estar proposat per 2 socis. El nom de l’aspirant era posat en públic durant 15 dies. Si passats aquests dies no hi havia cap oposició, es feia una votació en secret, que constava de dues paperetes una de blanca i l’altra que contenia el nom del sol·licitant. Si a la votació hi sortia el major nombre de paperetes en blanc, aquest no era admès i no podia tornar a presentar-se fins al cap de 6 mesos. La quota d’entrada era de 3 pessetes i una quota de 25 cèntims de pesseta setmanals. Cal destacar que si el nou soci no pagava les tres pessetes d’entrada, eren els 2 avaladors els qui se n’havien de que fer càrrec. En canvi si el soci es retardava de tres quotes setmanals, la junta li feia un avís per escrit que deia que havia de fer efectiu l’endarreriment com a màxim al diumenge següent de rebre l’avís. En cas de no ser així, aquest quedava automàticament exclòs. Els socis havien d’aportar un capital mínim de 50 pessetes, capital que només podrien disposar en cas de malaltia del soci o d’algun familiar directe. En cas que el capital excedís de les 50 pessetes, se’n podien treure les excedències sempre que el soci avisés a la junta un mes abans de fer el reintegrament. Els socis també tenien l’obligació d’assistir a les reunions generals, ja que en cas de no presentar-s’hi havia de fer efectiva una multa de 25 cèntims de pesseta. També podien ser citats al local de la cooperativa per part de la Junta per tractar temes interns i en aquest cas la multa era de 50 cèntims de pesseta si aquests no es presentava.
Els socis, en donar-se de baixa, havien de fer una donació obligatòria de 3 pessetes a la cooperativa. En canvi, si el soci per qualsevol motiu era expulsat, la donació obligatòria era 10 pessetes, i la resta ho recuperaven passats 90 dies.
Pel que fa a la junta, estava formada per un president, un tresorer, un secretari i tres individus que feien la tasca de dependents per servir els membres de la cooperativa. La junta es renovava cada 3 mesos i els individus que eren escollits per formar-ne part, no es podien negar al càrrec ja que si ho feien eren automàticament expulsats, a excepció que tinguessin una motiu creïble. Al final de cada trimestre, la junta formava un balanç general per tal de passar comptes. Els beneficis obtinguts eren repartits de forma proporcional segons el capital aportat per cada soci.
La cooperativa no es podia dissoldre si hi havia un mínim de 10 socis que s’hi oposaven. Arribat el cas, s’havia de nomenar una comissió liquidadora i els beneficis es repartirien a proporció entre els socis , segons el capital aportat.
Aquesta cooperativa va ser una víctima més de la crisi tèxtil que va patir la població a principis de segle XX i així ho indica la seva curta vida ja que es va dissoldre el 23 de desembre del 1905.
Bibliografia: Xavier Gaja