La Germandat UNIÓ MUTUAL MANLLEUENCA va ser fundada el 9 de desembre de 1936, aquesta societat va néixer arran de la fusió de les germandats de Nostra Sra. Dels Dolors, Nostra Sra. de l’Assumpta, Els Amics i La Mutual.
La seva finalitat no era altra que les ja esmentades, o sigui l’assegurança i el socors mutus en cas de malaltia, invalidesa o defunció dels seus associats.
Pel que fa als subsidis, tan sols el podien cobrar aquells malalts malaltia dels quals els impedís treballar. En els primers 20 dies de baixa el subsidi era de 4 pessetes diàries i les medicines necessàries eren totalment gratuïtes fins al valor màxim de 300 pessetes, encara que els socis que estaven de baixa i cobraven el subsidi de l’empresa d’on treballaven, tan sols tenien dret a subsidi de la germandat amb una pesseta diària i no tenien dret a l’abonament de les medicines per part de la germandat. Quan la malaltia passava dels 120 dies de baixa, se’l considerava com a invàlid i passava a cobrar 4 pessetes diàries fins a la seva curació total o fins a la mort. D’altra banda, no tenien dret a subsidi les malalties que provenien de baralles, malalties buscades i malalties venèries o sifilítiques. Durant la convalescència tan sols podien sortir al carrer durant els horaris de claror, i al contrari que les altres germandats aquesta sí que permetia entrar als cafès encara que per un temps màxim de dues hores diàries. El que sí que estava totalment prohibit era tota mena de jocs i prendre begudes alcohòliques. El convalescent, tampoc podia fer cap mena de treball ni tant sols a casa seva i és per això que si l’agafaven in fraganti, al primer avís quedava suspès de subsidi mentre durés la malaltia i al segon avís quedava exclòs de la germandat.
En cas de defunció, els familiars del difunt rebien una paga de 125 pessetes, quantitat que pagaven els altres socis ja que per cada defunció havien d’aportar una paga de 25 cèntims de pesseta a part de la quota mensual.
Pel que fa als subsidis a les dones, aquests eren totalment iguals al dels homes. A part d’això, per cada nouvingut que portaven al món, tenien dret a cobrar una paga extra de 25 pessetes. En cas de necessitar assistència mèdica durant el temps de convalescència, també tenien dret a cobrar 4 pessetes diàries a part de les 25 inicials.
Pel que fa als socis, era imprescindible tenir entre una edat compresa entre els 14 i 40 anys, estar domiciliat a la població o dintre del seu terme municipal i gaudir d’un bon estat de salut. La quota d’entrada era de tres pessetes si el soci tenia una edat compresa entre 14 i 30 anys i de cinc pessetes si tenia entre els 30 i 40 anys. Un cop ja ingressat com a soci, aquest estava els 3 primers mesos sense dret a cobrar el subsidi encara que es posés malalt. Amb tot això, si arribava el cas, aquest podia renunciar a la societat i cobrar tota la quantitat que havia pagat des del seu ingrés.
Pel que fa a la directiva, aquesta estava formada per president, vicepresident, secretari, vicesecretari, tresorer, vicetresorer i 4 vocals. Cada dos anys es renovava la meitat de la junta, seguint aquest ordre, un torn era a per l’elecció del president, secretari, vicetresorer i 2 vocals, i al cap de dos anys es renovava la resta de la junta, i així successivament. Els càrrecs eren obligatoris i totalment gratuïts, i podien ser reelegits sempre que l’interessat volgués seguir voluntàriament a la junta.
La junta es reunia un cop al mes en sessió ordinària. En sessió extraordinària només s’hi reunia en casos excepcionals o per alguna necessitat d’urgència. Les reunions de la junta eren d’obligatòria assistència per als seus membres i això indica que si un membre deixava d’assistir-hi durant tres sessions seguides, aquest quedava totalment exclòs de la germandat. A part de la junta, també hi havia andadors, que en aquests cas eren retribuïts, amb les quantitats que s’acordava a les juntes generals.
No ha estat possible trobar la data de dissolució d’aquesta germandat.
Bibliografia: Xavier Gaja