LLUÍS POU i SOLÀ va néixer a Manlleu al carrer de Sant Martí el 1901.
Professionalment, es va especialitzar com a filador en el ram del tèxtil.
L’any 1924 va ser empresonat pel règim de Primo de Rivera, acusat de separatista. A mitjan juliol del 1925, poc després de sortir de la presó, i quan encara estava pendent de condemna, va marxar a la Cerdanya a fer de pastor, i seguidament es va exiliar a França. Va viure en diverses ciutats europees fins al 20 d’abril del 1930, que amnistiat, va tornar a la seva vila natal en què més de tres mil persones varen anar a rebre’l.
A partir del 1974 va col·laborar en publicacions com Manlleu (1ª època), El Record i Nostra Dansa.
Va ser fundador de les entitats corals Unió Choral Manlleuenca i La Cítara.
Va publicar diversos llibres de poemes entre els que destaquem Records de Manlleu, Esparses de la meva arpa, Antologia poetica entre d’altres.
Va morir a Manlleu l’any 1975.