El 1875, durant la tercera guerra carlista, en un hostal que hi havia hagut al carrer del Pont, s’hostatjaven dos soldats. La mala fortuna va fer que a un d’ells, tot jugant amb l’arma, se li disparés involuntàriament i matés la filla gran de l’hostal i malferir la petita. El general Weyler, aleshores arrelat a la vila manlleuenca per l‘amistat que tenia amb el senyor Madiroles, es va presentar a l’hostal perquè la mare de la desafortunada criatura digués el nom dels soldats i així poder aplicar-los el consell de guerra. La resposta que va rebre fou la següent
– senyor, la meva filla gran ja es morta, per a ella no hi ha res a fer, l’altre si Déu vol, ja es curarà; per tant, si convingués amb aquest davantal que porto amagaria els soldats perquè no els passés res.
En la mateixa guerra carlista també va morir un home d’origen italià que vivia al carrer de Sant Martí. Ningú en sabia la seva procedència i ni a què es dedicava.
El 1880, uns rodamóns varen assassinar la mestressa de l’Hostal de can Moles. Els dos assassins varen ser executats públicament pel mètode del garrot vil a la capital osonenca.
Entre el 1883 i el 1884 varen morir uns 150 manlleuencs per culpa del còlera, un percentatge molt alt si tenim en compte que la vila tenia aleshores un cens de 1.300 habitants.
El 1883, per la diada de Sant Jaume, Maria Novelles, amb tan sols 22 anys, va morir a ganivetades davant la negativa de casar-se amb un jove manlleuenc que la rondava. El motiu d’aquest crim no fou altre que el comunicat de Maria Novellas al seu pretendent de la decisió d’ingressar en un convent de monges. No va ser, però, fins al cap de set anys que el remordiment de l’assassí va fer que en confessés l’autoria del crim a la Guardia Civil.
El 1924 un jove de l’Esquirol va matar la filla de la masia El Reig, la causa va ser que el jove no va acceptar la negativa de la proposta de festeig que li havia fet a la jove per casar-s’hi.