ANTONI DE CORTADA noble dels segles XVII i XVIII nascut a Manlleu. Fou un dels primers que conspiraren a favor de la vinguda de Carles d’Àustria. Es negà a presentar-se a Barcelona seguint el requeriment del virrei borbònic Velasco. Era un dels vint prohoms de la plana de Vic que lliuraren poders a Antoni Peguera i a D. Perera perquè aquest signessin a Gènova, el 1705, el pacte anglocatalà que determinaria l’entrada del país, al costat dels aliats, a la guerra de successió. Poc després fou un dels caps de les forces armades que, des de Vic, anaren a reunir-se a camp de Barcelona amb el cos expedicionari aliat, i ajudaren a aquest a rendir la guarnició borbònica de la capital. Cooperà a la submissió a Carles d’Àustria de Girona i a d’altres llocs de Catalunya septentrional. Fou nomenat capità efectiu, amb títol honorífic de coronel, al regiment de Guàrdies Catalanes.
Més endavant, amb el pretext de la manca de salut, fou autoritzat per retirar-se a Manlleu on, esdevenint joguina, com els seus avantpassats, del comte de Centelles, senyor jurisdiccional del terme, féu tots els esforços possibles perquè Manlleu es fes partidari de Felip V i en agraïment aquest rei nomenà un fill seu com a Ardiaca de Vic.