Del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu se’n tenen notícies des de l’any 906 quan el veguer Fedanci, va signar-ne l’acta de consagració. Però si anem una mica més cap aquí, i ens situem cap a finals del segle XVI, el temple es va haver d’ampliar per tal d’evitar la mancança d’espai entre els feligresos. Aquesta ampliació es va fer amb ajudes dels feligresos que col•laboraven amb les almoines que bonament podien. El 1846, es construeix el nou altar d’estil barroc, tot i que per la manca de mitjans aquest va restar vint-i-set anys sense decorar. Tenia 19 metres d’amplada, 40 de llarg i 43 d’alçària, amb una superfície total, comptant-hi els annexos, de 706’16 metres quadrats. Del 1903 al 1910 es va restaurar la façana principal.
En esclatar la Guerra Civil, el juliol del 1936 l’església va quedar totalment destruïda. Es va salvar solament la façana i el campanar.
Un cop la guerra es va donar per acabada, i això era l’1 d’abril de 1939, el rector s’encarregà del fer els primers passos per tal de portar a terme la construcció d’una nova església. Aquestes obres varen durar del 1940 al 1945.
Bibliografia: Xavier Gaja i Colomer
