BERNADÍ DE MANLLEU era frare caputxí i diplomàtic, nascut el 1586 i mort al convent de Girona el 1644. Prengué hàbit al convent del desert de Sarrià el 1605. El seu cognom en el segle era Valls. Després de ser superior i mestre de novicis fou nomenat custodi dels convents de Rosselló (1630). Sobresortí per la seva abnegació en l’epidèmia de pesta del 1631. A causa de les seves virtuts i la seva cultura gaudí d’un gran prestigi. El 1640 per un acord entre la Generalitat i el virrei, comte de Santa Coloma, fou nomenat ambaixador del principat prop del rei Felip IV, per sol·licitar d’aquest la fi dels allotjaments de tropes que tenien al país indignat i a frec de la revolució. Sabedor el monarca d’aquest propòsits i desitjós de no entaular diàleg, envià una ordre que prohibia la sortida de Barcelona del pare Bernadí, que encara hi era. El coratjós frare, informat confidencialment d’aquell mandat, se n’anà tot seguit d’incògnit, a peu descalç, fomentant l’aparença d’haver-se ja posat en camí quan l’ordre era arribada, Un emissari de la Generalitat hagué d’atrapar-lo ja lluny de la capital per lliurar-li la provisió de cabals que no havia tingut temps de recollir. Al cap de vint dies arribava a Madrid.
Aleshores, per ordre del rei, ja eren presos el diputat militar Francesc de Tamarit i dotze comissionats catalans que, camí de Madrid, havien estat detinguts a Alcalà d’Henares. La situació empitjorava així d’un dia a l’altre. Només el pare Bernadí fou escoltat a la cort reial. Aconseguí l’alliberament dels comissionats que eren presos.
Al final de maig obtingué de Felip IV la supressió dels allotjaments militars i l’ordre de concentrar les tropes al front de Rosselló. Assolit aquest objectiu, Fra Bernadí dimití com a ambaixador. El president de la Generalitat, Pau Clarís, li acceptà la dimissió. Inmediatament hagué de pregar-li que la retirés, ja que s’havia esdevingut a Barcelona la violenta jornada de Corpus de Sang, amb la mort del virrei, i calia als Catalans la presència a Madrid de l’únic ambaixador que havia pogut fer-se escoltar. Fra Bernadí continuà així les seves gestions a cort durant un breu període conciliador del nou virrei duc de Cardona. Després, mort aquest i decidida a Madrid la invasió del Principat per un exèrcit espanyol, l’ambaixador caputxí fou rellevat de les seves funcions. Per un moment semblà que no havia complert el seu deure, però es defensà de l’acusació en un opuscle on exposava al detall les seves gestions. Restà justificat. Aconseguí de tornar a Barcelona el 1641. Fou anomenat altra vegada custodi i definidor dels convents del Rosselló. Exercí el mestratge dels novicis a Barcelona i a Girona. És molt interessant el seu epistolari a la Generalitat durant les seves negociacions a Madrid.(Vegeu Diccionari Enciclopèdic Albertí).
Puntí i Collell sostenia que l’expressió catalana <<a un mal pas enviar-hi un frare>> tenia origen en la missió encomanada a Bernadí de Manlleu.