El naixement del barri de Gràcia, conegut aleshores pel popular nom de “Cases Barates”, es deu al fatídic aiguat que va patir la vila manlleuenca entre el 17 i 18 d’octubre de 1940. Un dels principals motius pels quals es va decidir la construcció de noves cases no va ser altre que el d’haver d’allotjar els nombrosos manlleuencs que es varen veure perjudicats per les destrosses i pèrdues dels seus habitatges.
El barri de Gràcia va començar a construir-se l’any 1941 en una de les parts més altes de la vila. Un cop expropiat d’urgència part dels terrenys del Poquí, fou la Diputació de Barcelona qui es fa càrrec de la construcció i subvenció dels nous habitatges. En total foren 100 els habitatges que es varen construir, dels quals els 64 primers varen ser inaugurats el 22 de juliol de 1943. Aquests habitatges en règim de lloguer, oscil·laven entre les 90 i 120 pessetes mensuals amb prioritat de compra si s’abonava la quantitat de 15 a 20 pessetes mensuals d’amortització segons la categoria. Els habitatges protegits estaven classificats i valorats en cinc categories. Segons les seves característiques aquestes categories es classificaven de la següent manera.
A: Per als agricultors vivenda valorada en 34.500 pessetes.
B: Per als jornalers, vivenda valorada en 32.000 pessetes.
C: Per a la gent acomodada, vivenda valorada en 34.500 pessetes.
D: Per als comerciants, sense altell, vivenda valorada en 40.000 pessetes.
E: Per als comerciants amb altell vivenda valorada en 41.000 pessetes.