El Germà ENRIC DELARIS i BARRETJÀ va nèixer a França, a la vila de Cotlliure, a l’ombra del Canigó, i arran de la mar llatina, el dia 11 de febrer del 1839. La raó de posar-lo i comptar-lo entre els manlleuencs il·lustres és el fet d’haver estat honorat amb el títol de Fill Adoptiu de la Vila per acord municipal del 23 de març del 1915.
Tenia només tretze anys quan ingressà en la congregació dels Germans de les Escoles Cristianes.
El 1880, el dia 18 d’abril, arriba a Manlleu per fundar-hi el col·legi. El seu amable tarannà, la seva ferma voluntat, l’amorosa generositat envers tots els qui tenis al redós i les mil altres virtuts que l’ompliren, crearen una aureòla de prestigi com poques persones han merescut. La seva donació al col·legi fou tan gran que gairebé constituí per ell com una mena de clausura. Poques vegades se’ l va veure deambulant pels carrers de la vila i llevat de l’anada a Barcelona, cada estiu, per practicar exercicis espirituals, i d’alguna escapada a Colliure, per dolorosos motius familiars, no sortí mai de Manlleu. Visqué lliurat de cos i d’ànima al col·legi, vetllant amorosament per l’ensenyament i per la formació dels alumnes que estimava com a fills.
Morí el dia 9 de novembre del 1914. Uns mesos més tard, el dia 2 de febrer del 1915, tingué lloc una vetllada necrològica per enaltir i homenatjar la seva memòria. L’Ajuntament el nomenà Fill Adoptiu i el 1930 dedicà el seu nom a un carrer.
El dia 1 de maig del 1958 els antics alumnes, en un pietós i multitudinari acte, traslladaren solemnialment les seves despulles a l’església de la Puríssima Sang.