Germans de les Escoles Cristianes
Del manlleuenc Mn. Pere Comes i Rusiñol (11-2-1834 – 16-2-1907) podríem dir que va ser el veritable impulsor de l’escola. Va ser ell qui va anar a terres rosselloneses a buscar el germà Zelis, conegut a Manlleu amb el nom de germà Enric Delaris i Baretjà (11-2-1839 – 9-11-1914), que ja ben aviat es va convertir en la seu braç dret.
El 18 d’abril de 1880, arribaren a Manlleu el germà Enric Delaris, el germà Colagie i el germà Baltasar. S’hostatgen a can Barola, una antiga fàbrica abandonada que estava situada al capdavall de l’aleshores anomenat carrer Call del Ter, actualment carrer d’Enric Delaris. La Sra. Doña Filomena Torrent, usufructuària del terreny i vídua de Codina, havia cedit gentilment aquest espai al germà Enric Delaris a canvi de la seva conservació. La idea inicial era instal•lar-hi l’escola dels Germans de les Escoles Cristianes. Aquest projecte, amb l’ajuda del mossèn Pere Comas i Rusiñol, es va portar a terme, després de superar innombrables entrebancs. Vint any després, cap al 1900, l’escola ja ctenia 480 alumnes entre interns i externs. Cal dir, però, que tot i que hi havia alumnes que a causa de l’estat precari de les seves famílies, no havien de pagar per anar a l’escola, els alumnes interns pagaven unes 20 pessetes mensuals.
Si bé en el curs 1916-1917 l’escola tenia 175 alumnes interns, l’època més gloriosa de l’escola va tardar quatre anys a arribar, ja que no va ser fins a la dècada dels anys vint, concretament el 1921, que l’escola disposava de 22 germans i uns 200 alumnes interns. Molts més, al voltant d’una cinquantena, varen quedar-se sense poder-se inscriure a causa de la demanda i de la reputació que havia agafat l’escola.
Un cop traspassat el germà Enric Delaris, la vila manlleuenca, en reconeixement a la tasca portada a terme en els darrers 34 anys, va nomenar-lo fill adoptiu de la vila. Cinquanta anys després de la inauguració del col·legi, concretament el dia onze de juny de 1930, es va decidir que el carrer Call del Ter, conegut aleshores per “calldeté” passés a denominar-se carrer d’Enric Delaris.
Bibliografia: Xavier Gaja i Colomer
