MANUEL VILÀ i DALMAU nasqué a Manlleu el 28 de desembre del 1887 i als pocs anys es trasllada a Taradell.
Lletraferit, entra en contacte amb el canonge Collell, Martí Genís i Lluís B. de Nadal i d’altres figures del Vic literari d’aquell temps. Als 16 anys es presenta en públic per llegir els seus versos en la cèlebre entitat Catalunya Vella de Vic. Figura com a ponent en el II Congrés de Geografia Colonial en representació de la Sociedad de Geografia Comercial. No deixa mai la poesia i l’aportació als Jocs Florals on obtingué constants distincions. El 1926 forma part del consistori dels Jocs Florals de Barcelona. Obté diversos premis en els certàmens on participa. Publica un llibre Quant l’amor dictava que prologa Apel·les Mestre. Es donà el cas que havent enviat la mateixa composició a dos certàmens diferents li fou premiada amb la Flor Natural en tots dos. Tenia anunciada una altra obra, El camí del Castell, que no hem vist.
Moria a Tossa de Mar el 2 d’octubre del 1954.