Aquesta associació era també coneguda segons els seus estatuts pel nom de “ASOCIACIÓN DE OPERARIOS de ambos sexos, de Manlleu, dedicados a la fabricación de algodon, bajo la invocación de NUESTRA SEÑORA DEL CARMEN”. Fou fundada el 14 de març de 1888. No ha estat possible trobar cap document que indiqui on tenia 
el seu local social. Va tenir una minsa vida ja que es va dissoldre tres anys després. La seva finalitat era la de proporcionar unes relacions afables i evitar possibles vagues i conflictes entre els propietaris i obrers mitjançant un jurat mixt sense que cap dels dos bàndols en sortís perjudicats. El jurat mixt estava compost per tres autoritats, l’eclesiàstica, la governativa i Judicial, personificades pel capellà, l’alcalde i el jutge municipal respectivament, i tres treballadors del ram del tèxtil, filatura i setmanal i tres fabricants en qualitat de patrons. Si l’alcalde o el jutge eren propietaris d’alguna fàbrica o simplement treballadors del ram, aquests eren substituïts per funcionaris.
En cas d’arribar a l’extrem que algun treballador vogués declarar-se un vaga, era el jurat qui havia de prendre una decisió i en cas d’haver-hi una vaga autoritzada per la societat, els treballadors cobraven 10 pessetes setmanals si pagaven la totalitat de la quota i una part proporcional pels altres associats, depenent de la quantitat que paguessin. En cas que alguna secció fàbrica es declarés en vaga sense la desició del jurat, els socis no rebien cap subvenció per part de la societat.
Pel que fa ala socis, els barons pagaven una quota de vint-i-cinc cèntims de pesseta setmanals i les dones en pagaven dotze, i ambdós tenien dret a cobrar els subsidis estipulats per la societat en cas de malaltia, quantitat que podien perdre si quedaven descoberts de 6 quotes o aquests és traslladaven de fàbrica sense presentar la baixa a la societat.
Pel que fa la junta, tenia Joan Riera com a president, Josep Valls com a vicepresident, Josep Piella com a tresorer, Joan Rusell com a comptable, Ramon Corbatera com a secretari primer i Josep Güell com a secretari segon. Els càrrecs eren biennals i es renovaven per la meitat cada any mitjançant eleccions celebrades el primer diumenge de desembre. Els escollits no prenien possessió fins al darrer dia d’any, i la junta no podia prendre cap decisió si no hi estaven d’acord la meitat més un dels membres de la junta reunida.
En cas de dissolució al junta tenia previst posar a subhasta pública els mobles i útils per després repartir a prorrata els beneficis entre els seus associats.
Aquesta societat es va dissoldre l’11 d’octubre de 1891.
Bibliografia: Xavier Gaja