Aquesta és la història d’un gos molt peculiar, el Sol. Així és com es deia aquell gos, que pertanyia a la família Oliveras, una coneguda família de metges que aleshores vivia a la zona nord de la plaça Bernadí, a tocar les escales. Aquest gos es va fer famós a la vila manlleuenca perquè cada dia, pels voltants de les vuit matí, sortia amb un cabàs que molt acuradament agafava amb la boca. Dins del cabàs portava els diners i un paper on havia anotada la comanda a fer.
Quan el gos sortia de casa es dirigia de dret cap al capdamunt del carrer del Pont, on hi havia una botiga de queviures. Quan es trobava amb la porta tancada, no dubtava ni un moment a posar-se dret per fer-se veure des de l’interior i perquè l’obrissin. Un cop a dins es dirigia de dret cap a primera fila del taulell, sigil·losament, i assegut esperava que el botiguer li agafés el cabàs i es llegís el paper on portava l’encàrrec. Un cop servit, i amb el canvi dins el cabàs, tornava de dret cap a casa.