ANTONI POUS i ARGILA va néixer el 1932, a Manlleu. Va cursar estudis d’humanitats al Seminari Menor de la Gleva i estudis de filologia i teologia al seminari de Vic. Parel·lelament, estudiava llengua i literatures catalanes.
Va ser membre de l’anomenat Grup de Poetes de Vic.
L’any 1956, va celebrar a Manlleu, la festa de la poesia anomenada Missa Nova.
Entre 1956 i 1958 va fer estada a Sant Hipolit de Voltregà (Osona). Els dos anys següents els va passar a Roma (Itàlia), estudiant teologia a la Universitat Gregoriana. De 1960 a 1963, va viure a Igualada (l’Anoia) on va fundar el grup Lacetània, la revista Textos, Literatura i Societat i la col·lecció “Quaderns de Lacetània”. Després, va anar a Alemanya a estudiar filosofia, literatura i lingüística a la Universitat de Tubinga, on va donar classes de llengua i literatura catalanes i hi va organitzar els Jocs Florals del 1970. Entre 1971 i 1976 va viure a Suïssa, on va ocupar un lectorat a la Universitat de Zurich.
Té tres llibres publicats, Antologia de la poesia igualadina, Katalanische Lyrik i El nou bon sempre seguit del desconhort a Jaume d’Urgell.
Va traduir Benjamin, Hegel i Paul Celan, entre d’altres.
Va morir a Barcelona el 1976.