Fundat el 4 d’abril del 1882, estava domiciliat al carrer del Pont 52, i tenia per finalitat l’esbarjo dels seu associats mitjançant la lectura de llibres, revistes, tertúlies amb altres socis, els jocs de cartes o qualsevol altre joc que no infringís la llei.
Pel que fa als socis, i com la majoria de societats a l’època, aquests no tenien permès discutir de política ni religió dins el local de l’entitat, i tampoc podien fer jugades de més de sis cèntims de pesseta per jugada. I al contrari de les altres societats, aquesta tenia un límit de socis, que era el de 100. Per entrar a formar part del Casino s’havia de ser proposat a la comissió directiva per un individu que ja formés part de la societat. L’admissió de socis es feia mitjançant una junta general i un sorteig que consistia extreure boles blanques i boles negres i s’admetia el futur soci si es treien més boles blanques que no pas negres. Hi havia dues classes de socis, els de número i els accidentals. Els socis de número no podien ser més de vint-i-cinc i els socis accidentals eren els setanta-cinc restants.
Els socis de número eren aquells que estaven disposats a pagar la quantitat de cinquanta pessetes d’entrada i dues pessetes mensuals Aquests havien de ser admesos en una votació de la reunió general, i tenien veu i vot quan hi havia juntes generals.
El socis accidentals eren els que pagaven quinze pessetes d’entrada i dues pessetes mensuals i al contrari que els socis de número, aquests no tenien ni veu ni vot a les juntes generals. Tampoc tenien dret a intervenir en els actes administratius de la societat. Quan un soci accidental volia esdevenir-se soci de número, era necessari que hi hagués una vacant, i arribat al cas aquest ho havia de sol·licitar a la comissió directiva, la qual ho proposava a la junta general, i així es feia una votació. Però en aquest cas, si els que ho sol·licitaven eren més d’un soci accidental, i només hi havia una vacant de soci de número, els sorteig no es feia pas amb les boles blanques i negres sinó que es feia mitjançant paperetes en les quals cada votant posava el nom de l’aspirant que cregués oportú i entrava a formar part dels socis de número l’individu que obtenia més vots.
Pel que fa a la junta, la primera va ser de caràcter provisional fins que es va legalitzar el dia 14
del mateix any i la varen formar els següents socis: Joan Serra, Pau Roqué, Francesc Prat, Josep Albanell i JaumeComermena. Un cop legalitzada, la junta va estar formada per un director i quatre vocals. El primer vocal substituïa el director en cas que aquest s’absentés; el segon vocal tenia el càrrec de secretari, el tercer tenia les funcions de comptable, i el quart feia de tresorer. La comissió directiva es renovava anualment dins dels primers vuit dies del mes de desembre i els futurs directius passaven a exercir a principis de gener. Les decisions de la junta es prenien sempre que hi hagués com a mínim una meitat dels socis i que les votacions fossin sempre per majoria absoluta. L’elecció de la comissió directiva es feia mitjançant paperetes doblades que contenien el nom del candidat i que lliuraven al director que dipositava en una urna. Un cop conclosa la votació es passava a fer el recompte.
Els càrrecs de la directiva eren obligatoris per als socis de número i si per tal d’eludir el càrrec un soci es donava de baixa, aquest no podia tornar a entrar a la societat fins passats dos anys, tot i que si un soci era reelegit per formar part de la directiva, hi podia renunciar sempre que no fes més d’un any que aquest hagués exercit a la junta.
En cas de dissolució, la societat procediria a vendre tots els efectes per tal de pagar els deutes i l’entitat es donaria per dissolta sempre que no fossin més de vuit els socis que volguessin continuar amb la societat.
No ha estat possible trobar la data en què es va dissoldre.
Bibliografia: Xavier Gaja