FRANCESC RIEROLA i MASFERRER era un escriptor nascut a Manlleu el 1857 i mort el 1908 a Vic, on era secretari de l’Ajuntament.
Eugeni d’Ors l’anomena <<l’Aimel de Vic>> i en retreu la cita de Gregori Marañón quan publica la seva obra cabdal Dietari apareguda el mateix any de la seva mort i reeditada el 1955.
En La Veu de Montserrat publica la Quinzena barcelonina, crònica de veritable tanscendència tant pel seu contingut com pel seu sentit crític i que signa amb al pseudònim de Francesc Richmar. Col·labora també en la Renaixença, Lo Gay Saber, La Veu de Catalunya, El Correo Catalán i La Il·lustració Catalana.
Es autor de traduccions, com Copée i Chauteaubriand, d’un estudi sobre Huysmans, de l’opuscle Un separatista oficial, referit a Godoy, i d’un Assaig de martirologia català (1883) entre d’altres obres.
Fou, demés, figura destacada de l’Esbart de Vic, cercle literari que contribuí al renaixement de la literatura pairal.