EDUARD RIFÀ i ANGLADA va néixer a Manlleu, a l’altre banda del riu, a Can Puntí el dia 3 d’agost del 1882 i trasplantat després a Barcelona, com tants altres industrials, no oblidà mai la seva vila nadiua.
Home emprenedor i ple d’inquietuds, desplegà diverses i heterogènies activitats en cada una de les quals assolí l’èxit. Fou l’introductor d’unes realitzacions que nasqueren d’una manera incipient i que, al pas del temps, havien d’esdevenir importants: la ràdio, les piles elèctriques i la refrigeració.
En la radiodifusió fou un dels pioners: el dia 14 de novembre del 1924, i junt amb Royson Saint Noble, Guillem Garcia i Pau Llorens, fundà Radio Barcelona, la primera emissora del país. Més endavant, quan, per circumstàncies que no són del cas, hagué d’apartar-se’n, el 7 de novembre del 1934, fundà Ràdio Associació de Catalunya des d’on llançà interessants campanyes en benefici dels tuberculosos.
El 1925 inicia la revista Ràdio Lot, la primera publicació de la seva mena en català i el 1935, junt amb Ramon d’Abadal i de Vinyals, el diari L’Instant que feia tres tirades cada dia.
El 1946, vuit anys després de la seva mort, li fou conferida la medalla d’Or de la ciutat de Barcelona.
A Manlleu, al llarg de la seva vida, fou un destacat animador de diverses entitats. L’1 de gener del 1930 fou nomenat vicepresident de la Caixa d’Estalvis i el 18 de setembre del mateix any ascendí a la presidència fins a la seva mort, ocorreguda el dia 15 de desembre del 1938.