Fundada el 1812, però no hi ha notícies d’aquesta germandat fins al 8 de febrer de 1892, data en què s’aproven els estatuts. Aquesta germandat no tenia local social i això feia que el germà major, que era el que feia de president, fos l’encarregat de resguardar la recaptació de la societat en una caixa forta que tenia a casa seva. Cal dir que la caixa forta tenia tres claus, que guardaven el germà major, comptable i secretari. La finalitat d’aquesta germandat era el socors mutu dels seus associats en cas de malaltia.
Pel que fa als subsidis, a part de tenir els medicaments necessaris totalment gratuïts, mentre durés la baixa, els malalts cobraven una pesseta diària, fins al període màxim de 16 setmanes. Passat aquest temps, la paga era de setanta-cinc cèntims de pesseta diaris; si el malalt quedava impossibilitat per culpa de la malaltia patida i no podia treballar rebia una paga de cinquanta cèntims de pesseta diàries, que el malalt començava a cobrar a partir del segon dia de ser presentada la baixa. En canvi si el facultatiu creia necessari que l’individu que estava de baixa havia de prendre banys i aigües minerals fora de la vila, aquest passaria a cobrar una sola paga de 10 pessetes i deixaria de percebre la paga d’1 pesseta diària mentre estigués fora de la vila. El malalt que havia de rebre el Sant Viàtic rebia una paga extra de sis pessetes a part de la paga diària, i era vetllat diàriament per torn de dos germans sense distinció de càrrecs. Els germans que no volien vetllar el malalt havien de pagar una penalització de 50 cèntims de pesseta a l’andador. Arribada la desgràcia que el malalt es moria de cop, la família passava a rebre una paga de 10 pessetes. En canvi, si es moria en menys de vint-i-quatre hores de posar-se malalt, la paga era de 25 pessetes. En canvi, quan un soci de la Germandat es posava malalt en temps del cultiu de terres, la Germandat es feia càrrec del cultiu sempre que no fossin més de 60 jornals anuals. En cas que fos el temps de sega o de trillar, al cap de 8 dies de presentar la baixa, la germandat pagava 25 pessetes per les despeses ocasionades pels jornals. Cal dir que si un soci queia malalt i devia tres mensualitats, no tenia dret al subsidi i tan sols podia cobrar-lo passat un mes després de pagar les mensualitats endarrerides. Quedaven exclosos si en entrar a la germandat ocultava alguna malaltia, simulava estar malalt per tal de cobrar el subsidi, o simplement perquè anés a servir a l’exèrcit, però en aquest darrer cas a la tornada podia tornar a ser admès sense càrrec.
Pel que fa als socis, per ingressar a la Germandat, era necessari gaudir de bona salut, tenir una conducta correcta, i tenir entre 16 i 45 anys. Un cop reunides aquestes condicions, s’havia de sol·licitar l’ingrés al germà major i aquest ho exposava a la Junta Directiva. Un cop admès la quota a pagar era de dues pessetes pels drets d’entrada i una pesseta mensual. Cal dir que si un individu major de 45 anys volia entrar com a soci, aquest havia de pagar totes les mensualitats a raó d’una pesseta des de la data en què va complir els 45 anys fins al dia de l’ingrés.
Pel que fa a la junta, n’hi havia dues, la directiva i la consultiva, i els càrrecs eren obligatoris i totalment gratuïts i eren nomenats per la majoria de vots en les reunions generals que es celebraven anualment. La junta consultiva estava formada per 5 individus que es renovaven cada any. En canvi, la junta Directiva estava formada per un germà major, un comptable, quatre vocals i un secretari, i tenien la obligació de reunir-se com a mínim un cop al mes per tal de certificar el bon funcionament de la Germandat. Cada any, pel mes de desembre, es reunien les dues juntes per tal de procedir la votació els càrrecs, i en aquesta només es nomenava el comptable, la meitat dels vocals i el secretari. El germà major no era nomenat ja que aquest passava a comptable. A part hi havia un andador que aquest sí que rebia una petita retribució que acordaven els membres de la junta en reunió general tot i que no tenia ni veu ni vot a les juntes generals.
En cas de dissolució, estava previst que els béns es repartirien a parts iguals a tots els socis.
No ha estat possible trobar cap document que indiqui el nombre de socis que tenia la Germandat.
Aquesta entitat es va dissoldre el 1966.