Fundada el 25 d’agost de 1895, estava domiciliada en un segon pis del carrer Cavalleria. La seva finalitat era la del socors mutu entre els seus associats.
Pel que fa als subsidis, els socis que queien malalts, tenien dret a un subsidi d’1,75 pessetes diàries durant un temps màxim de 16 setmanes, quantitat que començaven a cobrar a partir del tercer dia de presentar la baixa obligatòriament signada pel facultatiu de la Germandat. Arribat el cas que la malaltia perdurés més de les 16 setmanes, el malalt passava a la condició d’invàlid pel temps de 12 setmanes més. Si al contrari les malalties eren inferiors als 8 dies, els socis tan sols tenien el dret de cobrar el subsidi dels tres primers dies En cas de defunció, la família de l’associat rebia una sola paga de 30 pessetes, 20 eren per a la defunció i les 10 restants per al Sant Sagrament. Els malalts que havien de sortir de la població a fer tractament, prendre banys curatius i aigües minerals, rebien una quantitat de 20 pessetes per a les despeses, encara que mentre estiguessin fora no podien rebre cap més subsidi per part de la germandat que no fos aquest. Els malalts rebien socors per a tota classe de malalties que els impedissin treballar, exceptuant el cas que aquests impediments fossin causats per baralles o malalties buscades. Cal dir també que els socis que estaven convalescents no podien sortir de la població sense el permís previ del facultatiu i tan sols podien sortir a passeig pel poble des de la sortida fins a la posta de sol. Tenien totalment prohibit anar a les tavernes o prendre alcohol i és per això que la Junta nomenava a diversos associats per vigilar els malalts per tal que complissin el reglament.
Pel que fa als socis, per poder formar part d’aquesta Germandat, era imprescindible tenir entre 16 i 40 anys i gaudir d’una excel·lent salut ja que els individus que patien malalties cròniques els era negada l’entrada a la Germandat. Això vol dir que si un individu en entrar com a soci havia ocultat una malaltia, un cop descoberta aquesta, el soci quedava totalment exclòs sense cap dret a reclamar cap dret de la mateixa manera que també podia quedar exclòs en cas de fingir una malaltia, insultar un altre membre o simplement per adquirir actituds vicioses que poguessin perjudicar la seva pròpia salut. La quota a pagar pel dret d’entrada era d’1 pesseta si el membre tenia una edat compresa entre els 16 i 30 anys, 3 pessetes si tenia entre 30 i 35 anys i 6 pessetes si tenia entre 35 i 40 anys. La quota setmanal era de 25 cèntims de pesseta, tot i que si la junta ho creia convenient, podia apujar-la fins al màxim de 50 cèntims de pesseta. Cal remarcar que les quotes es feien efectives cada diumenge, d’onze a dotze del migdia, al local social de l’entitat. Els socis podien donar-se de baixa si havien d’anar al servei o havien de marxar de la població durant una temporada. En aquest cas el soci recuperava la meitat dels drets que li corresponien, i a la tornada, si no era admès, aquests cobrava l’altra meitat del que li corresponia amb un temps màxim de 3 mesos. Per donar-se de baixa temporal era necessari avisar amb un mes d’antelació.
Pel que fa a la junta, estava formada per un president, un secretari, un tresorer i dos vocals, que es renovaven cada 6 mesos. Era obligatori complir els càrrecs. La Junta també tenia l’obligació al final del mandat, o sigui cada 6 mesos, de presentar l’estat de comptes als seus associats. Les reunions que organitzava la Junta, eren d’obligada assistència per a tots els socis i això vol dir que si un soci no acudia a les reunions sense cap motiu aparent, aquest havia de pagar una multa de 25 cèntims de pesseta.
En cas de dissolució de la Germandat, els béns és repartirien a parts iguals entre els seus associats.
El 1898 tenia 40 socis.
No ha estat possible trobar la data en què es va dissoldre.
Bibliografia: Xavier Gaja