L’Eduard Rifà i Anglada, nascut a Manlleu el 3 d’agost de 1882 i traspassat a Barcelona al 1938, era un home emprenedor i ja de ben jove va fundar una fàbrica de llanternes anomenades Ràdio-Lot. L’home, inquiet com era, pel setembre de 1923, en un local de la revista “Radiosola” situat al carrer València numero 200 de Barcelona, assisteix a una reunió per tal de dur a terme la creació d’una emissora de ràdio. Tot i el poc èxit obtingut en aquesta primera reunió, no es perd l’esperança i se n’organitza una altra. Aquesta segona reunió donaria els seus fruits. Així doncs a principis de febrer de 1924, es sol·licita una llicència d’emissora a la Dirección General de Telégrafos. Eduard Rifà i Anglada és l’encarregat de viatjar cap a la ciutat Belga d’Anvers per adquirir el que seria la primera emissora d’Espanya i la tercera d’Europa. El dia 10 d’octubre del mateix any comencen a fer-se les proves d’emissió tot i que la llicencia no seria concedida oficialment fins el 12 de novembre. Per tant, el dia 14 de novembre Eduard Rifà i Anglada juntament amb Royson Saint Noble, Guillem Garcia i Pau Llorenç, inauguren oficialment Ràdio Barcelona, sent l’alcalde de la capital catalana qui en faria el primer discurs.
Com a tall anecdòtic direm que el primer aparell de ràdio que hi va haver a Manlleu va ser l’any 1924 i era propietat de la família de El Fugurull.
El gener de 1930 l’Eduard Rifà i Anglada va ser nomenat vice-president de la Caixa d’estalvis de Manlleu. Nou mesos després passaria a ser el president, fins al 1938, data de la seva mort.