Per trobar els primers indicis del que es pot considerar el primer hospital de Manlleu hauríem de retrocedir en el temps fins a arribar a l’any 1832, ja que en aquesta data ja hi havia constància que Manlleu tenia un petit hospital. Prova d’això està en el Diccionario Estadistico Geografico Historico de Pasqual Madoz, que ja en parla d’aquest lloc benèfic. L’indret en que estava situat era en uns horts entre el carrer del Call del Ter (avui conegut per carrer Enric Delaris) i el carrer de Vendrell. A la façana hi figurava un llindar amb una inscripció que deia Refugi dels pobres malalts.
El 20 d’octubre de 1787 Carles de Regàs, sembla ser que per motius familiars, deixa establerta una clausura en el seu testament que en cas d’extingir-se la seva descendència i la de la seva germana, el seu patrimoni havia de passar a formar part de l’Ajuntament de la vila manlleuenca i a la parròquia de Santa Maria per destinar-se a la fundació d’un hospital. Quan el 1840 va morir sense deixar descendència Núria de Torralla de Regàs, néta de Carles de Regàs es considera que s’acaba la descendència directa de la família, els descendents indirectes van interposar un plet, que va durar a la vora de 68 anys. No va ser fins al 1909 que es va resoldre el conflicte legal a favor de l’Ajuntament i la Parròquia de Manlleu.
El 1881 s’inaugura l’hospital que estava situat a la cantonada del carrer de Sant Domènec amb el carrer del Bisbe Morgades on actualment hi ha l’edifici de Correos. Aquest hospital va ser fundat pel canonge Jaume Dachs i era regit per les monges Carmelites que hi havia tot just al davant, ja sigui per comoditat o per no ser vistes pel carrer, que les monges anaven del col·legi fins a l’hospital per un túnel soterrat.
Amb el pas del temps i amb el creixement de la població aquest hospital s’anava fent petit i es va prendre la decisió de fer-ne un de més gran. Aquest canviaria d’ubicació passant a situar-lo a la carretera d’Olot. Tot i ser inaugurat el 12 de maig de 1913 en aquest nou hospital d’estil modernista hi mancaven un dels els serveis més bàsics, com era les finestres i els vidres. No va ser fins al 1928 que es va posar la calefacció. Amb el pas del temps, l’Hospital de Sant Jaume pateix diverses reformes, una de les quals va ser l’any 1948 gràcies a la donació d’Àngela Roca i Soler. El 23 de setembre de 2006, s’inaugura la darrera reforma.